domingo, 28 de noviembre de 2010

Un Amor Impossible

Açò era una vegada, a la zona de les muntanyes gelades, on vivía una família amb dos filles bessones. Tots quatre eren molt feliços en aquella època nadalenca on la neu adornava els boscos i les teulades.

Núria es trobava a la seva habitació. La xiqueta estava eufòrica. Desitjava fer-ho tot ràpidament. Feia el seu llit, recolectava els dolços que l’havien donat els iaios i treia del su calaix els dos calcetins rojos que descansaven cómodament en l’oscuritat.

I es que el que Núria no sabía era que els dos calcetins nadalencs que anava a depositar a la ximenera, estaven enamorats. Els pobres calcetins, sabien que encara que els separaren, tornarien a estar junts en l’última abraçada, on la mare els enrrotllava i els depositava al calaix. En canvi, aquella nit no fou així. Núria els va penjar amb dos xinxetes a la ximenera. El primer calcetí, valent que era, va fer mut. Però, la calcetineta va pegar un xillit de dolor que a l’altre li trencà el cor. Així passaren tota la nit, penjats i a punt de ser devorats per les flames, i dies, i més dies. Fins que la pobra calcetineta no va suportar més i va caure al terra, ofegada pel fum de la ximenera.

-Mare, mare, aquest calcetí està cremat!

-No el toques molt, Núria, no siga cosa que et cremes, tira’l al contenidor!

-I qué fem amb la parella?

-Doncs posa’l a la caixa de calcetins sense parella.

El pobre calcetí, allí penjat, va observar com l’amor de tota la seva vida, se n’anava cap al “cementeri”, amb aquells ulls tancats pel dolor, pero res no era el dolor de la calcetineta comparat amb el que sentia el calcetinet al cor, ara era un calcetinet vidu.



2 comentarios:

  1. ¡Vamooos despierta! ¡Salta, grita! Reclama al mundo lo que te pertenece. Hazte un hueco y explota todo tu potencial salpicándolo todo

    ResponderEliminar